La presa de Canelles: una obra monumental d’enginyeria i sacrifici humà
La presa de Canelles, construïda entre 1953 i 1959 al riu Noguera Ribagorçana, a cavall de les províncies de Lleida i Osca, és una de les infraestructures hidroelèctriques més importants d’Espanya. Més enllà del seu impacte tècnic i funcional, la seva construcció va marcar profundament la història de la Ribagorça i el Montsec, tant pel seu abast com per les condicions humanes que la van fer possible.
Un projecte d’envergadura estatal
El projecte fou impulsat per ENHER (Empresa Nacional Hidroeléctrica del Ribagorzana), una empresa pública creada per aprofitar els recursos hidràulics de la conca del riu. El projecte global d’explotació hidroelèctrica va ser dissenyat per l’enginyer català Victoriano Muñoz Oms, i la presa concreta va ser dissenyada per un dels enginyers estructurals més prestigiosos de l’època: Eduardo Torroja Miret.
La presa és de tipus volta de doble curvatura, amb una alçària de 150 metres i una longitud de coronació de 210 metres. Quan es va acabar, era la presa més alta d’Europa i un referent de l’enginyeria moderna. El seu embassament pot emmagatzemar fins a 687,5 hectòmetres cúbics d’aigua, convertint-lo en el més gran de la conca del Segre i el segon de l’Ebre.
Un repte d’enginyeria
Per construir-la, calgué desviar el curs del riu mitjançant túnels i azudes, treballant en sec a la zona de fonamentació. Però un dels desafiaments més complexos va ser la naturalesa del terreny on s’assentava la presa, especialment el massís càrstic del marge esquerre, format per roca calcària fracturada i amb presència d’esquerdes i cavitats.
Durant l’ompliment inicial del pantà, es van detectar filtracions d’aigua molt importants a través d’aquesta roca, la qual cosa va posar en risc la seguretat de l’estructura. Per solucionar-ho, es va construir una pantalla impermeabilitzadora profunda, injectant formigó i altres materials per segellar les escletxes i reforçar el terreny.
Aquestes obres d’estabilització es van fer en dues fases:
-
1957–1962: primera intervenció per controlar les filtracions.
-
1971–1973: nova fase per reforçar l’estanqueïtat davant filtracions persistents.
Aquest episodi va posar a prova l’enginyeria espanyola del moment, que va aconseguir resoldre el problema sense paralitzar el projecte.
Els treballadors: entre el progrés i el patiment
La construcció va mobilitzar uns 2.800 treballadors, molts d’ells provinents de zones rurals empobrides del sud d’Espanya, especialment d’Andalusia i Múrcia. Per acollir-los, es va edificar un poblado provisional a Canelles, amb barraques, serveis i equipaments bàsics, que arribà a superar els 4.000 habitants, més que molts municipis veïns.
Les condicions laborals eren extremadament dures. Jornades llargues, manca de seguretat, habitatges precaris i accidents constants. Els testimonis de l’època parlen d’un règim disciplinari molt estricte. L’enginyer alemany conegut com Kraus dirigia les obres amb mà de ferro, generant un ambient tens entre la direcció i els treballadors.
Segons les fonts documentals, entre 33 i 57 obrers hi van perdre la vida durant les obres, una xifra que sovint ha estat silenciada.
Impacte al territori
La presa i l’embassament van provocar la desaparició de diversos nuclis habitats, com el poble de Blancafort(en part submergit), i la pèrdua de terres de conreu i camins ancestrals. També es va modificar radicalment el relleu del congost de Mont-rebei, afectant activitats tradicionals i tallant comunicacions històriques.
Al mateix temps, però, la infraestructura va suposar una important aportació energètica i va consolidar la presència d’ENHER a la conca de l’Ebre.
Els anegats
Els despoblats
La construcció de l’embassament de Canelles va tenir un impacte significatiu en diversos nuclis de població de la zona, provocant l’abandonament de diversos pobles.
Aquests exemples il·lustren com la construcció de l’embassament de Canelles va transformar profundament el territori, alterant el paisatge i provocant la desaparició de diverses comunitats que, fins aleshores, havien tingut una vida activa en aquestes contrades.
